La Castanyada
| Hem conegut. Unes persones. Les hem estimat. Ha estat com una escletxa en la nostra vida. Una escletxa que plegats podem anar eixamplant. Una escletxa que potser algú deixarà cloure. Uns dies plens d’il•lusions tot tocant de peus aterra. Il•lusions, ideals que poden esdevenir realitat. Cal tornar a l’antic país. El nostre, el que ens ha tocat viure. I cal tornar-hi ben engrescats. | Tot el que durant aquests dies hem viscut i compartit, no pot quedar en somnis o paraules boniques; ho podem fer realitat, ho podem fer nostre, ben nostre, de tots. Tornem a casa il•lusionats! Tornem al país que ens ha tocat viure i fem-lo nou! Anem al davant d’un món espatllat, canviem-lo! |
 |  |  |
 |  |  |
