Diumenge, dia 12 de febrer de 2012

FESTA DE LA MARE DE DEU DE LURDES

Santa Maria, dona del poble, dona pobra, dona que aprèn. Maria de l’Evangeli, Model de fe i d’esperança. Senyora de la Pau, de l’alegria, de la senzillesa i del servei gratuït. Dona forta fins al peu de la Creu. Mare de Déu, mare dels creients.

Ensenya’ns a esperar i a escoltar. Ensenya’ns a escoltar Déu en el clam i les necessitats. Ensenya’ns a pregar, a dir sí a l’Esperit, a treballar amb voluntat de servei, a assumir decididament i amb goig el paper que la vida ens reservi.

Fes-nos estimar les formes de vida senzilla i ajuda’ns a respectar el misteri que se’ns amaga darrera de cada persona i cada vida. Porta’ns a Jesús, apropa’ns a Ell

LA TORRONADA, DIUMENGE, 15 DE GENER DEL 2012

Estimats Reis Mags: Aquest any no vull demanar-vos que em porteu res, només vull demanar-vos que no em prengueu el que tinc: la meva família, els meus amics, els meus éssers estimats, sense els quals la vida estaria apagada, sense ànima. No em prengueu la calor de l’afecte, la passió per la vida, no em prengueu a aquells amb qui comparteixo dia a dia totes aquestes emocions, amb qui ric, ploro i que estimo. No em prengueu les rialles, ingredient essencial de la vida, la capacitat de riure de mi mateix i d’aconseguir transformar una situació tensa en divertida, i a les persones que m’han ajudat a aconseguir-ho. No em prengueu la sensibilitat davant el dolor, la capacitat per compartir els moments difícils amb els altres.. No em tragueu la salut ni a mi, ni als meus. No em prengueu aquestes estones meravelloses, compartint les coses bones i, no tant bones de la vida. No em prengueu la il•lusió de seguir aprenent, admetent i corregint els meus errors i acumulant experiències. No em prengueu els amics llunyans i els seus records.. I sobretot, no em prengueu l'Amor, sense ell no podria sobreviure

A D V E N T Diumenge 11 de desembre 2011

Quan "tu" esperes, "tu" ets com el silenci que neix just abans d’encetar un cant. Quan "tu" esperes, "tu" ets com la nit que s’esllangueix just abans de l’albada del sol.

Quan "tu" esperes, "tu" ja tens, als teus ulls, el somriure del qui ha d’arribar; "tu" ja tens, a les orelles, la rialla del qui ha d’arribar; "tu" ja tens al cap els gestos i les paraules del qui ha d’arribar.

Quan "tu" esperes, el qui és absent, ja és present en el teu cor

Diumenge 13 DE NOVEMBRE DE 2011

La Castanyada

Hem conegut. Unes persones. Les hem estimat. Ha estat com una escletxa en la nostra vida. Una escletxa que plegats podem anar eixamplant. Una escletxa que potser algú deixarà cloure. Uns dies plens d’il•lusions tot tocant de peus aterra. Il•lusions, ideals que poden esdevenir realitat. Cal tornar a l’antic país. El nostre, el que ens ha tocat viure. I cal tornar-hi ben engrescats.

Tot el que durant aquests dies hem viscut i compartit, no pot quedar en somnis o paraules boniques; ho podem fer realitat, ho podem fer nostre, ben nostre, de tots. Tornem a casa il•lusionats! Tornem al país que ens ha tocat viure i fem-lo nou! Anem al davant d’un món espatllat, canviem-lo!

Diumenge dia 16 d’octubre

Trobada personal de servei
a Can - Masana de Rajadell

Sortosos aquells que, en trobar-me, em somriuen, i em regalen un minut del seu temps. . Sortosos aquells que saben fer-me reviure, els records més bonics. Sortosos aquells que escolten Sortosos aquells que em guarden al seu costat i recorden que segueixo estant viu, que m'han estimat com sempre, i que algú encara pensa en mi.

Sortosos aquells que encara respecten aquests peus i aquestes mans.. Sortós tu, germà, amic, home, que em portes una mica de felicitad Sortosos tots aquells que des del llevant de la vida, ens envieu, malgrat només sigui una salutació, Sortosos aquells, que us esforceu per a entendre i fins ens envieu un gest... i potser un petó.

Diumenge 25 de Setembre de 2011

Romeria al Santuari

de la Mare de Déu de Joncadella

L’església de la Mare de Déu de Joncadella, és un edifici de planta rectangular d’una sola nau cobert a dues aigües i orientat a llevant i amb un presbiteri rectangular. La façana principal és ben senzilla trencant la monotonia del parament un petit rosetó i un petit portal tipus romà, d’accés a l’església, de petites dimensions i d’estil neoclàssic, rematat per un frontó simple triangular de tipus entretallat, amb decoració de fretes quadrades, en grups de quatre, i on s’ubica una petxina (tipus de fornícula) que acull una figura escultòrica femenina que representa la Mare de Déu de Joncadella; portal amb pilastres decorades.amb.motius.geomètrics

contrapilastres llises, amb fris decorat amb motius geomètrics. Porta bifoliada de fusta, amb vidriera a la part superior de les fulles (4 vidres), i reforçada per una reixa de ferro colat. A pesar d’això, l’accés habitual a l’església es fa pel cantó de migdia mitjançant un cos adossat als peus de la nau a mode de porxo emmarcat per dues grans arcades que deixa pas a un portal romànic re-aprofitat de l’església anterior. Es tracta d’un portal rodó amb doble rosca. L’església de Santa Maria de Joncadella apareix.esmentada.l’any.1031. i Posteriorment el 1044, encara que fins el 1218 no consta com a parròquia adscrita a la canònica de Santa Maria de Manresa