| Quan "tu" esperes, "tu" ets com el silenci que neix just abans d’encetar un cant. Quan "tu" esperes, "tu" ets com la nit que s’esllangueix just abans de l’albada del sol. | Quan "tu" esperes, "tu" ja tens, als teus ulls, el somriure del qui ha d’arribar; "tu" ja tens, a les orelles, la rialla del qui ha d’arribar; "tu" ja tens al cap els gestos i les paraules del qui ha d’arribar. | Quan "tu" esperes, el qui és absent, ja és present en el teu cor |
 |  |  |
 |  |
